A principi del grau ens van explicar que les accions eren reptes que havíem de superar. Lligant-ho amb això, quan ja portàvem més de la meitat de curs, ens vam plantejar el nostre primer repte. Tots els conceptes que emmarcava l'acció de materials ens semblaven bastant senzills, així que vam voler apostar per aquell que menys idees ens aportava de primera mà. Havia de ser un repte que totes i cadascuna de nosaltres haguéssim de superar. Vinculant-ho amb el treball en equip i l'amistat que estàvem formant, vam decidir triar el concepte d'identitat.
Coneixent a fons que significa la identitat, vam decidir centrar-nos en la identitat individual i la identitat social. Aquestes ens vam permetre l'elaboració del nostre material. Ens vam replantejar el model tradicional de twister per tal d'elaborar un material que possibilites la coneixença d'un mateix i la seva inclusió dins d'un grup social.
Aquest twister estava compost per una ruleta que contenia una sèrie de categories, les quals estaven directament relacionades amb els tipus de continguts de l'etapa d'educació infantil: que m'agradaria fer, on m'agradaria estar i que m'agradaria ser.
D'altra banda, estava format per diferents cercles que contenien elements d'una de les categories de la ruleta. Aquests erenuna comparació amb els petits cercles d'amistat dins d'un grup que elaboren les persones al llarg de la vida.
En cada cercle hi havia una capsa transparent, per tal que els nens i les nenes poguessin dipositar l'objecte que representava la seva identitat personal. En el cercle del mig anomenat "espai de construcció" també hi havia una capseta, que servia per a incloure a aquells infants que no volien o no sabien que escollir.
La nostra implementació va consistir a anar a un espai públic, en el nostre cas un parc, i amb totes les possibilitats i conflictes que pot ocasionar un espai no controlat, implementar l'acció.
L'acció en si, era senzilla tot i que amb molt marc teòric darrere. Aquesta va consistir en què els infants escollissin un dels materials proporcionats per tal d'identificar la seva individualitat dins del grup de participants. Després, els nens i les nenes van llençar la ruleta, la qual marcava la categoria d'allò que haurien d'escollir. Per exemple: si sortia la categoria "Què t'agradaria fer?", el nen/a havia de triar una acció deles següents: Esports, Música, Art o Tecnologies. Un cop dins del cercle, l'infant havia de deixar un dels seus materials dins la caixa transparent que hi havia en l'opció escollida. Al final de l'activitat, els infants van tancar les capses i van construir allò que representaria un inici d'identitat social, formada per totes les identitats individuals dels i les participants.
Realitzar aquesta acció ens va prendre consciència de diverses coses. Aquestes van ser:
• Vam poder comprovar que els infants no tenen cap prejudici a compartir espais i llocs amb infants desconeguts.
• Vam veure que els infants de 4 a 7 anys, comencen a tenir una identitat formada i a no fer o anar allà on va l'amic o amiga.
• Vam veure que molts dels infants no acceptaven el dubte oel veien com un error i davant d'aquest decidien escollir abans que deixar-ho a l'espai de construcció.
• Els infants tenen molt clar allò que els agrada i el que no.
• Els infants feien petites justificacions mitjançant el llenguatge d'allò que escollien. Fet que demostra que la identitat necessita la interacció amb els altres per ser construïda.
• Quan veien que algú també havia escollit aquella categoria les mirades s'intercanviaven.
• Per últim, ens va sorprendre que alguns dels nens i nenes escollissin "anar a l'escola" en la categoria "On t'agradaria estar?". Tant de bo l'educació hagi començat a canviar i que els nens i les nenes tinguin ganes d'anar a l'escola.
Podeu veure el vídeo de la nostra experiència:
Autores: Iona Durà, Judith Jounou, Tània Ortega, Núria Rodríguez, Núria Rubinat.
