CARTOGRAFIES CULTURALS: Programació Festa Major Lleida

Després de comparar diverses programacions de Festa Major de Lleida dels últims anys, ens hem adonat que aquests no han evolucionat i el format segueix sent en format d’horari, dividit per dies i en paper. L’únic avenç que podem destacar és la disposició online d’aquest document en la pàgina web.

Així doncs, creiem que és necessària una actualització que complementi aquest recurs i que doni resposta a la societat actual totalment tecnològica. A més a més, es tracta d’un material audiovisual que no produeix residus i tothom pot accedir-hi ja que la major part de la població disposa d’un punt d’accés a internet i els serveis públics com biblioteques ofereixen també aquest recurs.

El programa de festa major de Lleida, ens proporciona una àmplia varietat d’activitats culturals que estan a l’abast de tothom, ja que són gratuïtes. Per tant, aquest fet anima a que hi hagi un augment en la participació de la població en els diferents esdeveniments i es pot visualitzar tota la potència que té la ciutat de Lleida a l’hora d’englobar diverses arts, com les arts escèniques ( cinema, teatre, danses, espectacles, etc) i les visuals i plàstiques( museus, tallers, espectacles, etc).

A més a més de tot el que hem esmentat, volem reflexionar sobre el fet que la major part del grup no teníem coneixença de les activitats culturals que ofereix aquesta ciutat, ja que el nostre lloc de residència no es troba en el municipi de Lleida . Realitzant aquesta acció, ens ha ajudat a la nostra formació com a futures docents, ja que tindrem en compte tot allò que aporta la ciutat a la vida dels infants, a més a més , l’educació no s’ha d’impartir només a les escoles sinó que, és interessant poder sortir de l’aula i poder vivenciar nous espais.

Fent referència al nostre objectiu principal en aquesta acció, que era veure les activitats culturals  que proporciona la festa major als infants de la ciutat, podem dir que ens hem adonat de que ofereixen moltes més oportunitats de les que ens pensàvem, ens ha sorprès gratament com tenen en compte la participació dels nens i les nenes  en aquest esdeveniment que potència les tradicions del poble.

Enllaç al mapa interactiu dels actes de la Festa Major de Lleida 2018:

https://www.google.com/maps/d/edit?mid=1H__5ExEla_Qoa39yj7CY3TBVLCWp1X-Z&usp=sharing

Autores: Olga Contreras, Gerladine Gallego, Alba Rodríguez, Sandra Rodríguez i Anna Tuxans.

DERIVA URBANA: El grafiti

Derivar és sinònim de passejar, i en les passejades observem, freqüentment, de manera insconscient el nostre entorn. Al fer-ho diàriament i viure en un context on acceptem el socialment imposat, hi ha detalls que ometem però que la ciutat ens intenta narrar...
detalls com senyals, distribució de la ciutat o senzillament el que hi falta o no hi és són senyals inequívoques de com s’estructura el nostre model social.
 

La passejada, alhora, és un procés d’aprenentatge que és diferent per cada individu, pel que podem deduir que cada ciutat/entorn serà, de la mateixa manera, diferent per cada persona.

En la nostra deriva urbana no hi havia objectiu, l’únic que volíem era passejar i, posteriorment, reflexionar sobre aquesta. No obstant, al fer-ho vam observar que la ciutat en volia transmetre un fet; la importància dels grafiti.
El grafiti és una expressió artística i comunicativa, pel que volíem pensar sobre quin missatge volien transmetre aquests , per fer-ho havíem de reflexionar sobre quin era el context que envoltava aquests grafitis i de les diferències entre uns i altres al avaluar-ho en llocs diferents. La ciutat sectaritza als grafitis? és a dir, la ciutat escull on es fan els grafitis i, per tant, l’educació?

Recopilant les fotografies dels diferents grafitis reflexionem sobre què ens han aportat, posteriorment, tornem a replantejar-nos diferents conceptes com la ciutat, la llibertat, l’art i l’educació.
 

Autors: Ali Mouslmani i Ainhoa Marín.

CARTOGRAFIES CULTURALS: Espais expositius Campus Cappont

Amb aquesta acció ens hem adonat de la importància de les exposicions que es fan dins el campus, ja que ens generen un aprenentatge diari més per contribuir a la nostra formació tant professional com personal.
Fan prendre consciència de temes molt diversos i bastant reivindicatius. A més a més, hem pogut veure algunes connexions amb altres llocs de la ciutat de Lleida i d’altres; i també veiem en una altra ocasió la importància de l’art contemporani i és molt significatiu que des de la Universitat s’aposti per això de manera permanent per tal de fer prendre consciència als usuaris de la seva significativitat.

L’acció transversal ‘’cartografies culturals’’, que hem dissenyat, té com a objectiu mostrar els espais expositius del campus de Cappont. Hem volgut mostrar exemples d’exposicions que s’han fet en aquests espais (tant permanents com temporals) i relacionar-les amb llocs o espais de fora de la universitat, per demostrar així la connexió que hi ha entre universitat i ciutat (escoles, instituts, centres d’art…).
Per tant, amb el suport dels codis QR es pot obtenir informació més explicita que va més enllà del que podem veure a la cartografia.
 

Autors: Carlota Milà, Núria Puyol, Andrea Sánchez, Maria Sanjuan i Jordi Villegas

DERIVA URBANA: Parc de l'aigua

Deriva urbana ens ha permès submergir-nos en el currículum des d’una nova perspectiva. D’aquesta manera hem descobert noves zones dins la ciutat de Lleida en les quals podem aprendre, amb els infants, els continguts del currículum. Un d’aquests espais va ser el parc de l’aigua.
Per aquest motiu la finalitat de la nostra acció era relacionar i reflexionar com es poden treballar els continguts del currículum d’educació infantil fora de l’aula. Per tal d’aconseguir-ho vam utilitzar diferents autors treballats en altres assignatures.
Aquest fet ens va ajudar en les nostres reflexions, ja que ho vam poder portar a la pràctica per tal de vivenciar-ho i experimentar-ho.
A través d’aquesta acció hem arribat a la conclusió que podem aprofitar molt més els espais públics.
Aquests ofereixen els mateixos aprenentatges que experimentem dins les aules però d’una forma més significativa. Això és possible, ja que el nen i la nena vivencien el seu propi aprenentatge.

Autores: Ariadna Seró, Anaís Piñol, Mònica Pijuan i Laia Solé.

MATERIAL: Taula de llum

L’acció transversal Material ens ha permès prendre consciència de la importància del material didàctic en totes les etapes educatives, especialment, en l’Educació Infantil. Tanmateix, els elements emprats per a l’aprenentatge són eines imprescindibles en l’educació, perquè fomenten la construcció de coneixement.

Inicialment, vam pensar que podríem crear una taula de llum, perquè avui en dia és un recurs didàctic molt popular i innovador. Després de fer l’acció, ens hem adonat que, tot i que la taula de llum per si sola només és un suport, se’n pot extreure molt profit d’ella si s’utilitza adequadament amb els infants. A més a més, ens ajuden a crear un espai d’aprenentatge atractiu i acollidor i podem dir que són una excel·lent font d’informació sensorial.

Com a resultat del nostre treball, hem elaborat un treball vinculat a la matèria d’Observació sistemàtica i anàlisi de contextos I. En aquest document hem enregistrat, mitjançant les tècniques del registre anecdòtic i el registre continu, els comportaments dels infants davant les taules de llum. Tot seguit, hem organitzat, analitzat i extret unes conclusions de les dades recollides.

El nostre objectiu inicial era que els infants poguessin aprendre de manera divertida i dinàmica, gràcies a la taula de llum. Se’ls va donar com a consigna principal que només podien fer servir quatre materials naturals, que eren els següents: branques, flors, pedres i sal pintada amb guixos de colors. Tanmateix, cal destacar que van elaborar unes construccions on es va veure reflectida la creativitat i la imaginació.

Com a conclusió, podem dir que deixar experimentar als infants amb les taules de llum, va ser una experiència molt gratificant respecte el seu aprenentatge. A més a més, pensem que, a les escoles, s’hauria d’invertir més en l’educació de les futures generacions i d’incorporar més materials didàctics, perquè faciliten l’adquisició de coneixement.

Autores: Emília Cascalló, Noèlia Moreno, Raquel Serra i Xènia Soto.

CARTOGRAFIES CULTURALS: Fem silenci per escoltar-nos

L'acció que hem realitzat té com a objectiu fer-nos reflexionar sobre el silenci a diferents espais de la ciutat de Lleida. Vam iniciar la recerca d'informació a partir de l'obra 4′ 33″ de John Cage, després d'haver indagat sobre el concepte de silenci des de diverses perspectives artístiques.
Aquesta experiència ens ha permès aprendre que el patrimoni d'una ciutat no només és visual, sinó que pot ser captat per altres sentits, és per això que hem pres consciència de la rellevància de l'oïda durant l'acció de fer silenci.
Abans d'iniciar l'acció enteníem el silenci com l'absència de soroll, però a través de la seva realització ens hem adonat que tenim una concepció diferent de què és, ja que entès des de la perspectiva d'absència de so, el silenci és inexistent. Per a nosaltres, el silenci és un estat intern que representa la calma i permet percebre allò que ens envolta.
Tanmateix, gràcies a fer silenci i escoltar el nostre entorn, hem estat capaces de captar la gran varietat de sons que formen el món i que fins ara passaven desapercebuts per a nosaltres.
Tot aquest procés ha estat plasmat en un mapa que permet a cada persona visitar virtualment aquells espais que nosaltres hem seleccionat i d'aquesta manera poder vivenciar les mateixes sensacions i emocions.

    http://femsilenci.blogspot.com.es 

    Autores: Cristina Alcaine, Miriam Aránega, Ignacio Iuculano, Gemma Obiols.

 

FAMÍLIES: Racó per a famílies

Projecte de pràctiques I a l'EBM Pas a Pas.

El racó per a famílies és un espai dissenyat per a pares, mares i familiars.
L’objectiu principal d’aquest racó és la integració de les famílies en la vida diària de l’escola.
El Racó per a famílies és un espai que ha de donar resposta a les necessitats i interessos de les mares, pares i familiars, per això aquest racó serà autogestionat per les famílies amb la col·laboració de l’escola.
En el seu inici el racó està obert de dilluns a divendres de 15:00 hores a 16:30 hores però en el transcurs del temps es pretén que el racó estigui obert en tot l’horari lectiu de l’escola.
Durant el període de pràctiques es va presentar el racó a les famílies les quals el van rebre amb molta il·lusió i moltes ganes de participar-hi. No obstant el començament ha tingut una baixa participació però s’espera que poc a poc la participació vagi augmentant. Per a incentivar la participació estan previstes diferents activitats, la primera activitat que l’escola ha posat en marxa és, amb motiu de Sant Jordi, l’intercanvi de llibre entre diferents famílies. A més està previst organitzar un taller de polseres candela.

Autors: Marta Badia, Erola Caellas i Daniel Seró.

HAPPENINGS: Land Art

L’acció Happenings ens proposa crear una instal·lació artística efímera amb un fi educatiu.

El nostre Happenings consisteix en dues accions diferents: una realitzada amb els infants de P1 que consta d’un conjunt de cercles fets amb materials naturals i una treballada amb els infants de P2 que consta d’un telar que es converteix en tapís vertical un cop els infants interactuen amb ell.



“Cercles”- Activitat per P1 - Adrià Cabrera i Sergi Rojas

Els cercles naturals inspirats per l’obra de l’artista de land art Robert Smithson. Estaven fets a partir de diversos materials naturals com còdols, branques o pinyes. En aquest espai els infants es podien moure lliurement, i realitzar les accions que desitgessin. Podem treballar continguts curriculars com el dins i fora o gran i petit.



“Tapís vertical”- Activitat per P2 - Eva Miralles

Al telar, inspirat en la obra de l’autor de land art Richard Shilling, els infants van haver de passar cordills per fer una xarxa. En aquesta, hi

penjaven diferents elements naturals que van treballar a l’aula en activitats prèvies i altres que trobaven pel pati. Aquest tapís vertical permet treballar diferents continguts curriculars com sota, sobre, davant, darrere i desenvolupar habilitats motrius: control oculo- manual, motricitat fina i habilitats socials com la cooperació i la comunicació.

HAPPENINGS: Estructures estil formiguer

Vam realitzar l’acció de Happenings perquè creiem que l’art té molta importància durant l’etapa d’educació infantil i creiem  que no es treballa el suficient a les aules. Per aquest motiu vam intentar donar-li una volta al que s’entén per art a les escoles, deixant de banda les típiques activitats per treballar aquest concepte com ara pintar amb pintura i així fer protagonistes als infants.

L’acció consistia en dissenyar dues estructures d’estil “formiguer” una per cada grup d’edat. En cadascuna d’aquestes estructures, just al costat de l’estructura hi havia diverses caixes amb els diferents elements escollits. A través d’una petita història vàrem fer la presentació d’aquests elements i a partir d’aquí els infants havien d’anar col·locant els elements que volguessin dins l’estructura fins a observar una obra abstracta.

Els objectius que vam establir per l’acció són els següents:

•     Reflexionar  sobre el  paper de  l’educació  artística  en l’etapa  d’Educació  Infantil en  el

nostre sistema educatiu actual.

•     Relacionar l’art en  aquesta etapa.

•     Crear  art  a  partir  dels  materials  que  escullen  i  que  d’aquesta  manera  ells  i  elles  en

prenguin consciència.

•     Potenciar l’experimentació, manipulació i descobriment.

•     Treballar diferents conceptes i competències.

Autors: Àlex Agudo, Marta Garcia, Aida Castellà i Laura López.

MATERIAL: Camí sensorial i memory

Hem planificat dues activitats multisensorials, on abordarem les diferents àrees de percepció realitzant per una banda, camí sensorial i un "memory". Totes aquestes peces podran ser utilitzades posteriorment per a realitzar diferents activitats sensorials i estan construïdes amb materials reciclats i materials naturals, és a dir, cost zero. La primera activitat consisteix a distribuir en l'espai les peces donant possibilitat d'accés i sense excloure'n cap, per tal que tots els participants puguin experimentar-les totes. Es realitzarà amb els ulls tapats, i disposarem de dues pistes sonores per tal d'estimular el concepte agradable/desagradable. Posteriorment preguntarem en quina de les dues cançons s'han sentit més còmodes i les sensacions que han tingut tocant les diferents peces. La segona activitat, per infants més grans, consisteix a realitzar un "memory" sensorial. Per una banda seguim utilitzant les peces sensorials i per altra, hem realitzat una fotocòpia d'aquestes per tal de relacionar els conceptes experimentats anteriorment amb la imatge. D'aquesta manera abordaran processos cognitius superiors com la memòria.

Autores: Júlia Sánchez, Gal•la Egea i Odette Almendro.

ESPAIS: Cortina multisensorial i encaixos de fusta

L’acció que vam dur a terme a la llar d’infants Gargot es va acordar de forma conjunta amb les tutores de la llar tenint en compte les necessitats que aquesta tenia. Després d’un procés d'intercanvi d’opinions, vam decidir fem l’acció oberta espais.

Un cop acotada l’acció, vam realitat una pluja d’idees sobre el que podíem fer per millorar aquella zona. Entre les idees proposades, vam seleccionar-ne dues que van ser les que vam dur a terme finalment.

La primera de totes, es la creació de la cortina multisensorial.  Aquesta buscava estimular als infants mitjançant materials diversos reciclats i naturals col·locats al pati mitjançant una cordal lligada d’extrem a extrem, de dos metres aproximadament.

L’altra acció que vam dur a terme va ser la creació d’uns encaixos de fusta que vam situar també al pati de l’escola. Aquests els vam dissenyar manualment, serrant-los i polint-los.

En resum, la realització d’aquesta proposta educativa ens ha portat múltiples aprenentatges i ens ha donat l’oportunitat d’aprendre dels nostres errors i de la pròpia pràctica.

 Autores: Neus Toledano Rius i Elena Trepat Capdevila

MATERIAL: Paret d'experimentació

L’acció consisteix en la realització d’una paret científica per experimentar en el sorral del l’EBM Albarés.

Els infants hauran d’anar experimentant, de manera lliure, les diferents possibilitats de raonament mitjançant la manipulació de la sorra juntament amb el material proporcionat, a fi de fer observacions, hipòtesis, comparacions... Per anar construint idees envers la ciència i el món que els envolta.


Perquè una paret d’experimentació?

• En aquesta paret hi ha elements que no són fixes del tot, és a dir, que els infants poden decidir moure. Per tant, cada dia es poden crear noves situacions, noves hipòtesis i noves conclusions d’aquell precís instant.

• Aquesta material didàctic és una forma de treballar amb els sentits, respectant el procés natural de cada infant, respectant els seus ritmes i treballant a partir de la multisensorialitat.

• Els infants poden col·laborar entre ells i explorar situacions quotidianes de la vida real, intercanviant idees, construint de noves, participar en grup per poder construir un model que permeti fer visible i que ajudi a compenre i descobrir la situació i el comportament d’una part del món on viuen.

• Perquè s’han de tenir en compte processos com l’experimentació, la classificació, la mesura i l’ús d’instruments. A més. la repetició de l’acció a l’estona del joc, els permet observar regularitats. Successivament les incorporen afegint noves propostes, anticipacions que intenten comprovar i modificacions amb un objectiu cada cop més clar: aconseguir un moviment, un canvi, un objectiu...

• Treball en vertical: per una banda, el fet de treballar de manera vertical i de peu, a un altre nivell, permet crear noves idees i visions, de tal manera que aporta diferents aprenentatges que si ho fessin asseguts i en horitzontal. Per altra banda, els infants per créixer necessiten reptes i és un repte en aquestes edats primerenques deixar la seguretat del terra i alçar-se, conquerint l’espai vertical, com a senyals que es fan grans, que creixen.

• Ciències: la ciència és quelcom quotidià, ens envolta i és per això que hem d’iniciar als infants des de edats primerenques, per tal d’educar la mirada i el pensament científic.

• Estètica: l’estètica és molt important per a la motivació i l’atracció de l’infant quant a l’activitat plantejada. Així doncs, la instal·lació compta amb unes característiques estructurals i estètiques que proporcionin als nens i nenes la possibilitat d’elaborar una imatge mental potent.

• Interessos i motivació: des de l’antiguitat, els humans han utilitzat la sorra i l’aigua, el seu fluir, observant com afectaven els canvis de nivell, la velocitat, la força, les contencions... Els infants, connectat amb aquest interès innat per descobrir, també es fan preguntes sobre el comportament de la sorra o l’aigua com a matèria. Omplir i buidar galledes, pots, travessar la sorra d’un recipient a l’altre, transportar-la, provar diferents inclinacions o deixar-la córrer... pot produir veritables aprenentatges.


Què observarem?

• Com experimenten amb els materials.
• Com s’expressen individualment.
• Com desenvolupa la seva creativitat.
• Com es relaciona amb els seus companys.
• Si hi ha un aprenentatge sobre contingut de ciències.

OBJECTIUS

La finalitat de la paret de l’experimentació és que els infants s’iniciïn en la ciència, en la manera de pensar i treballar el procés científic.

• Gaudir d’un espai de descoberta on se senti segur i acollit i amb diversitat d’oportunitats per a l’exploració.
• Possibilitar l’exploració de fenòmens, objectes i materials... i les seves propietats per poder entendre i tenir noves idees sobre el món que els envolta.
• Introduir als infants a les habilitats científiques: observació, manipulació, comparació, diàleg, col·laboració...
• Descobrir les possibilitats del mateix cos en l’excitació dels reptes motrius que li ofereix l’espai del pati.
• Trobar estímuls que motivin l’observació i l’experimentació
• Compartir amb altres companys jocs i descobertes.
• Exercitar lliurement les possibilitats motrius
• Posar en marxa les competències per aprendre entre iguals.

Què treballem?

• La creativitat.
• La individualització.
• La col·laboració.
• El principi d’activitat.
• El principi de necessitat: donem resposta a les necessitats de tots els infants, són materials assequibles i manipulables que els infants poden utilitzar de forma autònoma i independent).
• Principi d’integritat: perquè ha part de treballar l’aspecte cognitiu, també treballem l’emoció, l’activitat motora, afectiva i social).
• Treballem el criteri de rellevància: els aspectes positius de cada infant.
• L’element sorpresa: en el moment que trobem un nou material.

• La transferència (allò que aprenem poder-ho aplicar desprès en altres àmbits de la vida, societat...). 

Autores: Edith Campmajó i Marta Carrasco.

Edith Campmajó i