Quins són els espais de llibertat que tenen els infants a la ciutat de Lleida? Agraden als infants? Per respondre aquestes preguntes crec que no hi ha res millor que preguntar a aquells que els influeix directament, els infants. Des del punt de vista d’aquests, consideren que els espais de llibertat que els ofereix la ciutat són, en major part, els parcs i també el pati de l’escola. És evident que els parcs agraden als infants quan no hi ha res més.
En aquesta zona de la ciutat, igual que en moltes altres, no hi ha més espais considerats per als infants, a més, són zones molt freqüentades per vehicles, etc. Els parcs infantils s’han convertit en entorns artificials i molt estructurats dissenyats pels adults, procurant seduir als infants amb colors i estructures atractives a primer cop d’ull, però amb l’objectiu principal de preservar la seguretat dels infants, i sense presentar reptes que els atregui. En definitiva, si no conviden a experimentar, arriscar-se, descobrir, etc. els parcs infantils no fomenten ni potencien el desenvolupament integral dels infants.
Els patis de l’escola estan en una situació similar o igual que els parcs infantils. En general, els patis es caracteritzen per ser uns espais sense desnivells, amb una pista a on practicar esports reglats com el futbol i el basquet, amb algun arbre, potser algun banc i, amb una mica de sort, un sorral per als més petits. Els patis de l’escola s’han convertit en espais pobres que persuadeixen aquells que els qüestionen sota el lema de què la seguretat dels infants és la prioritat. En definitiva, aquests espais de llibertat que acabo d’anomenar no desenvolupen l’autonomia dels infants.
En aquesta zona de la ciutat, igual que en moltes altres, no hi ha més espais considerats per als infants, a més, són zones molt freqüentades per vehicles, etc. Els parcs infantils s’han convertit en entorns artificials i molt estructurats dissenyats pels adults, procurant seduir als infants amb colors i estructures atractives a primer cop d’ull, però amb l’objectiu principal de preservar la seguretat dels infants, i sense presentar reptes que els atregui. En definitiva, si no conviden a experimentar, arriscar-se, descobrir, etc. els parcs infantils no fomenten ni potencien el desenvolupament integral dels infants.
Els patis de l’escola estan en una situació similar o igual que els parcs infantils. En general, els patis es caracteritzen per ser uns espais sense desnivells, amb una pista a on practicar esports reglats com el futbol i el basquet, amb algun arbre, potser algun banc i, amb una mica de sort, un sorral per als més petits. Els patis de l’escola s’han convertit en espais pobres que persuadeixen aquells que els qüestionen sota el lema de què la seguretat dels infants és la prioritat. En definitiva, aquests espais de llibertat que acabo d’anomenar no desenvolupen l’autonomia dels infants.
A continuació, em disposo a mapejar aquells espais de llibertat que em van mencionar els infants de p3 a través de la conversa i a extreure’n algunes reflexions i conclusions.
Ho trobareu al document complet.
Autora: Carla Garrote.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada