CAPTCHA: Col·lectiu MENA

 Hem escollit fer la nostra observació amb el col·lectiu MENA, ja que hem cregut que seria una manera de visibilitzar-los i empatitzar més amb ells. L'objectiu de l'acció era observar quines són les coses que els agraden, quines no, on es senten més còmodes, com es senten envers la resta de població de Lleida...

Personalment, preteníem que, a partir d'aquesta observació, puguem fer una acció posterior per a poder millorar totes aquestes mancances que té la nostra ciutat envers ells.

Que hem observat?

Un cop realitzada l'observació, podem concloure que els MENA no s'acaben de sentir integrats a la ciutat de Lleida, en la dinàmica del jo mai mai es va veure reflectit que els joves han patit més discriminacions que nosaltres. Consideren que la burocràcia i les autoritats són lentes i molt més amb el seu col·lectiu, és per això que proposen millores en la ciutat per tal de sentir-se més integrats i millorar Lleida envers els petits col·lectius. Tot i això la majoria no se senten marginats, tot i que tampoc pensen que Lleida sigui una ciutat inclusiva.

Per finalitzar, i després a veure la discriminació real que hi ha a la ciutat de Lleida amb el col·lectiu MENA, i ben segur amb altres col·lectius, podem reflexionar com a futurs mestres i intentar crear dinàmiques per posar solució a les desigualtats d'ètnia o d'origen evitant que passin de generació en generació, trencat amb l'establert: d'aquesta manera construirem a les aules la societat que realment volem fora.

Com podem millorar-ho?

Considerem que una opció que caldria estudiar perquè els recursos no siguin tan dependents de la caritat de les empreses ni del pressupost establert per l'administració, seria crear tallers de producció laboral dins dels mateixos recursos, on els usuaris poguessin aprendre un ofici i treballar. Mentre treballessin es podrien potenciar altres aspectes del seu acompanyament com la importància de l'esforç, la dedicació, la cooperació, l'autogestió, etcètera. Per altra banda la Generalitat de Catalunya trobaria una font d'ingressos extra o almenys una despesa menor, ja que si el MENA, com qualsevol altre jove tutelat, treballa en aquest espai potser no necessitaria altres pressupostos o prestacions addicionals.

Que hem après?

Gràcies a l’observació realitzada que vam dur a terme vam descobrir moltes mancances que hi ha a la nostra ciutat, Lleida, les quals no tenim presents en el nostre dia a dia, ja que no ens afecten, i per tant, no en som conscients del canvi tan necessari que hauria d’existir.

Volem reflexionar sobre la societat i sobre el tipus de societat que entre tots construïm, on tot regeix per un tema econòmic per sobre l'Humà, parlem d'integració i tolerància, però inclús en el camp social són part d'un sistema que per raons financeres ha vist lícit denegar l'assistència mèdica o l'asil a altres éssers humans amb necessitats extremes. El problema dels MENA és tan sols la punta de l'iceberg.

També hem après què el gran problema d'inclusió a la ciutat no està en aquesta, sinó en els ciutadans que hi vivim, fins i tot nosaltres tenim prejudicis i jutgem sense voler-ho i aquesta activitat ens ha ajudat a que en puguem trencar molts d'ells. Ens ha sobtat molt moltes de les respostes dels joves i observacions que en trèiem i això ha fet que també haguem après a equivocar-nos i a posar-nos a la pell dels altres.

Que hem sentit?

Primerament, hem gaudit molt d'aquesta experiència, ja que la majoria de nosaltres no havia tractat mai amb el col·lectiu dels MENA. Hem pogut compartir opinions amb ells i fer que se sentissin més còmodes amb nosaltres. Nosaltres ja sabíem que aquest col·lectiu no estava gens acceptat per la societat, però no ens imaginàvem que tant. A través de les preguntes que els hi fèiem per tal de dur a terme la nostra observació, ens van comentar que gairebé tots han sentit comentaris ofensius per ser qui són. Les seves

paraules ens han fet reflexionar sobre el món en el qual vivim, perquè encara ens queden moltíssimes coses per millorar. Són persones com tots nosaltres que venen al nostre país per millorar la seva qualitat de vida i el que hauríem de fer és proporcionar-los-hi tot el que necessiten per fer-los sentir com a casa. Ens hem posat totalment en la seva pell i hem vist que encara queda molt per fer. La interacció que vam tenir amb ells en tot moment va ser molt bona, tenien ganes de participar i d’ajudar-nos i estem molt agraïdes

per això.

A través d'aquesta acció transversal em pogut reflexionar i obrir els ulls sobre com pateixen realment i el fàcil que ho tenim nosaltres per poder oferir una vida més amena a les nostres ciutats.

Autores: Lídia Oliver Agramunt, Andrea Rochdi Ruiz, Meritxell Pérez, Maria Solé i Fuster, Berta Roca Gabriel