DERIVA URBANA: Lleida és una ciutat inclusiva?

 Actualment, ens trobem en el segle XXI i, per tant, és necessari comprendre el que això comporta. La societat actual està plena de diferències, de diversitat, d’elements, trets, realitats i circumstàncies. Per aquest motiu, hem de trobar accions que donin sentit a aquesta realitat i ens permetin qüestionar absolutament tot. En aquest sentit, considerem que és essencial formular-se la següent pregunta: Les ciutats són realment inclusives i accessibles per a les persones amb discapacitat? Segons el nostre punt de vista, sortir al carrer i poder desplaçar-se hauria de ser absolutament normal per a tothom, però per desgràcia en la pràctica no es dóna a tot arreu.

Arran d’aquesta pregunta, hem decidit submergir-nos per algunes zones de la ciutat de Lleida (Campus de Cappont → Campus del Rectorat → Gran Passeig de Ronda → Campus de Cappont) amb la mancança del sentit de la vista, portant una bena als ulls i, de l’oïda, tapant-nos les orelles. Aquest recorregut ens ha permès analitzar si la ciutat de Lleida és inclusiva i accessible per a les persones amb discapacitat visual i auditiva, identificar les mancances de la ciutat i comprendre que és possible una altra forma de construcció i transformació urbana. En definitiva, descobrir i interpretar el nostre entorn d’una manera més satisfactòria.

En conclusió, podem afirmar que a la ciutat de Lleida encara li queda un llarg camí per a arribar a ser veritablement inclusiva i accessible. Tot i això, ha estat una experiència molt enriquidora i significativa, ja que, hem tingut la possibilitat de posar-nos en la situació d’una persona amb discapacitat visual i d’una altra amb discapacitat auditiva. Quan no vèiem estàvem perduts i teníem la sensació de xocar contínuament amb la gent, però sobretot, teníem més consciència del nostre cos. En canvi, quan no escoltàvem semblava que estiguéssim en un altre món perquè no sabíem que passava al nostre voltant.

Per a finalitzar, ens agradaria que en un futur la ciutat de Lleida disposés de més recursos per a afavorir la inclusió de tota la ciutadania, ja no solament de les persones amb discapacitat visual i auditiva. Considerem que educar les ciutats en la diversitat humana, la inclusió social i la igualtat és una prioritat, ja que, és clau per a un futur veritablement inclusiu i sostenible.

Autors/es: Cesc Batalla Roca, Leyre Boixadera Falceto, María Escart Oró, Marta García Díez,
Sheila Miró Lara i Mònica Puig Gràcia.